(Per)versions

Però qui és que gosa vèncer qualsevol prejudici i recrear els poemes dels grans autors de la literatura catalana —i fer-ho molt bé— en clau jocosa, picant i eròtica? Qui pot escriure des d'una sàvia ambivalència com la seva, amb veu d'home i de dona, i signa amb pseudònim de doble lectura: Martí Nabàs i Martina Bas? No ho sabem. L'autor es manté a l'ombra, s'amaga rere un nom que no és el seu: Llorenç Sureda i Descamps. Sigui qui sigui, el misteri que l'envolta reforça les pessigolles que proporciona llegir i rellegir els seus poemes i descobrir-hi els versos de Brossa, Salvat-Papasseit, Riba, Ferrater, les «Corrandes de l'exili» o l'«Assaig de càntic en el temple» convertits en àcides paròdies pornogràfiques i irreverents. Unes (Per)versions enginyoses, resoltes amb perfecció i absolutament transgressores: tothom qui les tasta hi està d'acord. I ningú es queda indiferent.